.: Diumenge 23 de maig de 2010

Dones Hispanes: el regne, la memòria i l'exili.
Begoña Olavide - Cant, saltiri i percussió
Patrizia Bovi - Cant, arpa i percussió

Lloc: Ermita de l'Alegria
Hora: 19h00
Preu: Entrada Gratuïta

Programa:

Cantigas de amigo
Martin Códax (trobador, Galicia s.XIII)
Ondas do mar de Vigo
Mandad el comigo
Ay Deus
Mia hermana fremosa

Romancero antiguo tradicional
Cants èpics narratius, s. VX i XVI
Mas arriba (romanç sobre la mort del Duc de Gandia (Chanaklé, Turquia))
Gerineldo y la infanta (romanç sobre els amors de Gerineldo, patge del rei, amb la infanta Enilda (Espanya, Marroc i Portugal))
Prision lleva al Vergico (romanç sobre l'empresonament de Vergico per haver seduït una donzella (Arcila, Marroc))
El Rey Fernando en Francia (Doña Urraca allibera al seu germà de la presó (Tetuàn, Marroc))

Cançons de noses
La fuente prodigiosa (Tetuàn, Marroc)
Las ofetias de la novia (Tànger, Marroc)
Jarcha, la mamma mio l-habibi
La novia galana (Sofia, Bulgària)

El denominador comú d'aquest programa són les dones ibèriques: el poder, el testimoniatge, la reconstrucció d'una comunitat i el manteniment del ritual del cicle de la vida i la mort.
El viatge musical s'inicia amb el cant nostàlgic d'una dona, que a la riba del mar de Vigo plora la llunyania del seu estimat i se'n alegra per la notícia que el seu espòs torna. Aquests texts musicals han estat transmesos mitjançant el còdex de Martín Còdax (segle XIII), trobador que dóna veu a la desesperació dels que romanen a terra i parla de les dificultats del mar inclement.
El viatge continua amb la reina Isabel, dona poderosa, i el seu espòs Ferran d'Aragó, els quals van expulsar el darrer rei moro de la Península, Boabdil de Granada.
El 31 de març de 1492 els Reis Catòlics van expulsar també els jueus, trencant així bruscament la vida d'una comunitat rica i mixta (musulmana, jueva i cristiana) que en el decurs dels anys va produir abundants fruits en el camp de la Ciència i les Arts. Els desterrats van quedar units a aquesta pàtria que els rebutjà i en van conservar gelosament la llengua, la cultura i la música.
Els jueus desterrats establerts a França, Albània, Iugoslàvia, Turquia, Grècia, Bulgària i Marroc van crear comunitats que van mantenir les tradicions. En aquest context, van ser sobretot les dones, les encarregades de difondre les tradicions vers les noves generacions amb les seves veus i instruments, transformant i mantenint dins la memòria un repertori únic: el de la música tradicional sefardita.
Les diferents condicions ambientals en què es desenvoluparen les comunitats sefardites i el contacte amb altres tradicions musicals, originaren un procés d'evolució diferent a cada zona.
Entre els diferents repertoris registrats es poden escoltar cants en els quals es practica una tècnica d'emissió que permet executar embelliments molt elaborats, un tipus de trèmolo/vibrato típic del cant clàssic àrab i turc. Un altre element estilístic és la improvisació dels embelliments. Aquestes interpretacions donen a vegades la impressió de desafiar-se per demostrar l'habilitat en l'ornament d'un cant determinat i poques vegades repeteixen els embelliments en una mateixa peça. Un exemple d'això seria Mas Ariva, romanç tradicional en el què es narra l'assassinat del Duc de Gandia, Joan Borja, fill predilecte del papa Alexandre VI, a Silivri, ciutat turca sobre el mar de Màrmara.
En els romanços èpico-narratius es canten molts episodis de la història d'Espanya, com a Rey Ferrando, on es fa referència a una crònica de l'any 1344 sobre com Doña Urraca d'Aragó va aconseguir alliberar el seu germà Don Alfonso, que era a la presó. En el cas de Prisión lleva al Vergico es fa referència en canvi a una llegenda medieval en la qual el poeta Virgili és empresonat set anys per haver seduït una donzella anomenada Isabel.
Amb els cants d'amor mudèjars i els de noces sefardites trobem l'aspecte familiar i ritual de la vida d'aquestes valentes dones hispanes.