.: Diumenge 29 de maig de 2011

Colores del medievo
Axabeba
Mª Dolores García - Cant solista i percussions
Ignacio Gil - Axabeba, oboè de càpsula, flautes dobles i de bec
José Luis Pastor - Llaüts S. XIII i XIV, cítola i çinfonia

Lloc: Ermita de l'Alegria
Hora: 19h00
Preu: entrada gratuïta
Accessibilitat: descoberta tàctil



PROGRAMA:
"Colores del medievo" ens mostra una àmplia gamma de colors que el període medieval ens va llegar en l'àmbit musical i poètic de l'Europa de les incipients universitats. La part monòdica recrea danses instrumentals rescatades de manuscrits francesos, anglesos i italians, l'única cançó de trobadora recollida amb música, A Chantar, de la comtessa de Dia; Les cantigues de Sta Maria, del rei Alfons X el Savi, la seva natural antecessor , Gautier de Coinci (trovero), el moralisme del manuscrit anomenat Carmina Burana, trobat el 1803 a Alemanya ... I de tornada a la Península, l'Espanya de "Les Tres Cultures", de la qual es rescata una de les set cantigas d'amic de Martín Códax, descobertes per un llibreter en 1.914.
Ja en clau polifònica, se'ns mostra a l'organista cec italià Francesco Landini amb un combat a dues veus (Ecco la primavera), al costat de Guillaume de Machaut, religiós, alegre i mundà, amb una ballade també a dues veus (Riches d'amour) com a principals figures de l'estil Ars Nova a Itàlia i França respectivament. Culminen aquesta paleta de colors la polifonia del Llibre Vermell de Montserrat amb un virelai a tres (Mariam matrem) i la figura enlluernadora del S. XV Guillaume Dufay, amb un rondó a tres (Ce jour de l'an), ja a les portes del Renaixement.

PROGRAMA:
"Colores del medievo" nos muestra una amplia gama de colores que el período medieval nos legó en el ámbito musical y poético de la Europa de las incipientes universidades. La parte monódica recrea las danzas instrumentales rescatadas de manuscritos franceses, ingleses e italianos, la única canción de trobadora recogida en música, A Chantar, de la contesa de Día; Les cantigues de Sta. Maria, del rey Alfonso X el Sabio, su natural antecesora, Gautier de Coinci (trovero), el moralismo del manuscrito llamado Carmina Burana, encontrado en 1803 en Alemania... I de vuelta a la Península, la España de "Las Tres Culturas", de la cual se rescata una de las siete cantigas de amigo de Martín Códax, descubiertas por un librero en 1914.
Ya en clave polifónica, se muestra al organista ciego italiano Francesco Landini en un combate a dos voces (Ecco la primavera), al lado de Guillaume de Machaut, religioso, alegre y mundano, con una ballade también a dos voces (Riches d'amour) como principales figuras del estilo Ars Nova en Italia y Francia respectivamente. Clminan esta paleta de colores la polifonía del Llibre Vermell de Montserrat con un virelai a tres (Mariam matrem) y la figura deslumbradora del s.xv Guillaume Dufay, con un rondó a tres (Ce jour de l'an), ya en las puertas del Renacimiento.

.: Dissabte 28 de maig de 2011

Fantasies i danses dels "Siglos de Oro"
Xavier Díaz-Latorre

Lloc: Ermita de l'Alegria
Hora: 21h30
Preu: entrada gratuïta
Accessibilitat: descoberta tàctil

PROGRAMA:

.:PRIMERA PART

LUYS DE NARVÁEZ (1500-1560)
Los seys libros del delfín (1538)
Fantasía, primer tono (primer libro)
Fantasía, segundo tono (primer libro)
Tres diferencias sobre guárdame las vacas (sexto libro)
Fantasía, tercer tono (primer libro)
Mille Regretz, (tercer libro)
Fantasía, cuarto tono (segundo libro)
Cuatro diferencias sobre guárdame las vacas, segundo tono (sexto libro)

ALONSO DE MUDARRA(1510-1580)
Tres libros de música en cifra (1546)
Fantasía que contrahace el arpa a la manera de Ludovico

.:SEGONA PART

SANTIAGO DE MURZIA (?-1732)
Còdex Saldívar (1674)
Zarambeques
Cumbées

FRANCISCO DE GUERAU (1659-1722)
Poema harmónico (1674)
Passacalles
Marionas

GASPAR SANZ (1640-1710)
Instrucción de música (1674)
Passeos por el cuarto tono, y una giga por el mismo punto, improvisació
Tarantella, improvisació
Xácara, diez y seis diferencias y algunas dellas con estilo de campanelas
Paradetas, improvisació

.: Diumenge 22 de maig de 2011

Les sonates per a violoncel de Luigi Boccherini

La Ritirata
Enrike Solinís, guitarra barroca
Daniel Zapico, tiorba
Marta Vila, violoncel
Josetxu Obregón, violoncel i direcció artística

Lloc: Sala Albéniz, Casal de Tiana
Hora: 19h00
Preu: 5,00€
Accessibilitat: descoberta tàctil

PROGRAMA:
1a part:

LUIGI BOCCHERINI (1743-1805)
Sonata G.5 en Sol Mayor, para violoncello y bajo continuo
1. Largo
2. Allegro alla militare
3.Menuetto

FERNANDO SOR (1778–1839)
Variaciones para guitarra sobre “La Flauta Mágica” de Mozart, Op. 9

LUIGI BOCCHERINI (1743-1805)
Sonata G.3 en Do Mayor, para violoncello y bajo continuo
1. Allegro
2. Andante
3. Menuetto con variazioni

2a part:

DOMENICO PORRETTI (1709-1783)
Sonata a Solo di Violoncello e Basso en Sol Mayor
1. Grave
2. Allegro
3. Largo
3. Allegro

LUIGI BOCCHERINI (1743-1805)
Sonata G.6 en Do Mayor, para violoncello y bajo continuo
1. Allegro
2. Largo
3. Allegro Moderato

LA RITIRATA
Creada durant la seva etapa de residència a Holanda per Josetxu Obregón, la Ritirata pren el seu nom del cèlebre quintet que Luigi Boccherini va compondre a Madrid, titulat "La ritirata notturna di Madrid".
Actuen de forma habitual en festivals i sales de gran prestigi, com Musika-Musica (la Folle Journée) del Palacio Euskalduna de Bilbao, Teatre Nacional de Pequín, Festival de Música Antigua de Ciudad de México, Acto de Clausura de la Presidencia Española de la UE en Tokyo, CNMB Versailles; així com en un gran nombre de festivals espanyols com ara els de Jaca, Sevilla, Lekeitio, Madrid, Cáceres, Motril, Ordizia, Palencia, Olivares, etc...

Recentment guardonats a Sitges i éssent l'únic grup espanyol seleccionat a nivell europeu per a la primera Gran Audición de REMA 2010 (Red Europea para la Música Antigua), La Ritirata té enregistraments per a les discogràfiques Verso, Arsis i Columna Música amb gran èxit de crítica, rebent també el segell "Recomendado CD Compact".

Tot això de la mà del seu director artístic Josetxu Obregón, el qual s'ha centrat en la Música Antiga amb l'objectiu de mostrar al públic més exigent com la interpretació, unida al coneixement dels instruments i criteris estètics que cada compositor va experimentar en la seva èpòca, és sens dubte la clau del futur musical en la nostra societat.

Josetxu Obregón toca un violoncello Sebastian Klotz original de 1740, restaurat recentment per
Johannes Loescher (Colonia), així como arcs històrics de diferents períodes de Kees van Hemert (La Haya), Luis Emilio (México-Holanda), Andreas Grutter (Amsterdam).



LA RITIRATA
Creada durante su etapa de residencia en Holanda por Josetxu Obregón, La Ritirata toma su nombre del célebre quinteto que Luigi Boccherini compone en Madrid, titulado “La ritirata notturna di Madrid”.

Actúan de manera habitual en festivales y salas de gran prestigio, como Musika-Música (la Folle
Journée) del Palacio Euskalduna de Bilbao, Teatro Nacional de Pekín, Festival de Música Antigua del CNART de Ciudad de México, Acto de Clausura de la Presidencia Española de la UE en Tokyo, CNMB Versailles; así como un gran número de festivales españoles como son los de Jaca, Sevilla, Lekeitio, Madrid, Cáceres, Motril, Ordizia, Palencia, Olivares, etc.

Recientemente galardonados en Sitges, y siendo el único grupo español seleccionado a nivel europeo para la primera Gran Audición de REMA 2010 (Red Europea para la Música Antigua), La Ritirata tiene en su haber grabaciones para las discográficas Verso, Arsis y Columna Música con gran éxito de crítica, recibiendo a su vez el sello “Recomendado CD Compact”.

Todo ello de la mano de su director artístico, Josetxu Obregón, quien se ha centrado en la Música Antigua con el objetivo de mostrar al público más exigente cómo la interpretación, unida al conocimiento de los instrumentos y criterios estéticos que cada compositor experimentó en su época, es sin duda la clave del futuro musical en nuestra sociedad.

Josetxu Obregón toca un violoncello Sebastian Klotz original de 1740, restaurado recientemente por Johannes Loescher (Colonia), así como arcos históricos de diferentes períodos de Kees van Hemert (La Haya), Luis Emilio (México-Holanda), Andreas Grutter (Amsterdam).

.: Diumenge 23 de maig de 2010

Dones Hispanes: el regne, la memòria i l'exili.
Begoña Olavide - Cant, saltiri i percussió
Patrizia Bovi - Cant, arpa i percussió

Lloc: Ermita de l'Alegria
Hora: 19h00
Preu: Entrada Gratuïta

Programa:

Cantigas de amigo
Martin Códax (trobador, Galicia s.XIII)
Ondas do mar de Vigo
Mandad el comigo
Ay Deus
Mia hermana fremosa

Romancero antiguo tradicional
Cants èpics narratius, s. VX i XVI
Mas arriba (romanç sobre la mort del Duc de Gandia (Chanaklé, Turquia))
Gerineldo y la infanta (romanç sobre els amors de Gerineldo, patge del rei, amb la infanta Enilda (Espanya, Marroc i Portugal))
Prision lleva al Vergico (romanç sobre l'empresonament de Vergico per haver seduït una donzella (Arcila, Marroc))
El Rey Fernando en Francia (Doña Urraca allibera al seu germà de la presó (Tetuàn, Marroc))

Cançons de noses
La fuente prodigiosa (Tetuàn, Marroc)
Las ofetias de la novia (Tànger, Marroc)
Jarcha, la mamma mio l-habibi
La novia galana (Sofia, Bulgària)

El denominador comú d'aquest programa són les dones ibèriques: el poder, el testimoniatge, la reconstrucció d'una comunitat i el manteniment del ritual del cicle de la vida i la mort.
El viatge musical s'inicia amb el cant nostàlgic d'una dona, que a la riba del mar de Vigo plora la llunyania del seu estimat i se'n alegra per la notícia que el seu espòs torna. Aquests texts musicals han estat transmesos mitjançant el còdex de Martín Còdax (segle XIII), trobador que dóna veu a la desesperació dels que romanen a terra i parla de les dificultats del mar inclement.
El viatge continua amb la reina Isabel, dona poderosa, i el seu espòs Ferran d'Aragó, els quals van expulsar el darrer rei moro de la Península, Boabdil de Granada.
El 31 de març de 1492 els Reis Catòlics van expulsar també els jueus, trencant així bruscament la vida d'una comunitat rica i mixta (musulmana, jueva i cristiana) que en el decurs dels anys va produir abundants fruits en el camp de la Ciència i les Arts. Els desterrats van quedar units a aquesta pàtria que els rebutjà i en van conservar gelosament la llengua, la cultura i la música.
Els jueus desterrats establerts a França, Albània, Iugoslàvia, Turquia, Grècia, Bulgària i Marroc van crear comunitats que van mantenir les tradicions. En aquest context, van ser sobretot les dones, les encarregades de difondre les tradicions vers les noves generacions amb les seves veus i instruments, transformant i mantenint dins la memòria un repertori únic: el de la música tradicional sefardita.
Les diferents condicions ambientals en què es desenvoluparen les comunitats sefardites i el contacte amb altres tradicions musicals, originaren un procés d'evolució diferent a cada zona.
Entre els diferents repertoris registrats es poden escoltar cants en els quals es practica una tècnica d'emissió que permet executar embelliments molt elaborats, un tipus de trèmolo/vibrato típic del cant clàssic àrab i turc. Un altre element estilístic és la improvisació dels embelliments. Aquestes interpretacions donen a vegades la impressió de desafiar-se per demostrar l'habilitat en l'ornament d'un cant determinat i poques vegades repeteixen els embelliments en una mateixa peça. Un exemple d'això seria Mas Ariva, romanç tradicional en el què es narra l'assassinat del Duc de Gandia, Joan Borja, fill predilecte del papa Alexandre VI, a Silivri, ciutat turca sobre el mar de Màrmara.
En els romanços èpico-narratius es canten molts episodis de la història d'Espanya, com a Rey Ferrando, on es fa referència a una crònica de l'any 1344 sobre com Doña Urraca d'Aragó va aconseguir alliberar el seu germà Don Alfonso, que era a la presó. En el cas de Prisión lleva al Vergico es fa referència en canvi a una llegenda medieval en la qual el poeta Virgili és empresonat set anys per haver seduït una donzella anomenada Isabel.
Amb els cants d'amor mudèjars i els de noces sefardites trobem l'aspecte familiar i ritual de la vida d'aquestes valentes dones hispanes.

.: Dissabte 29 de maig de 2010

Bach i els seus contemporanis
Pere Ros - Viola de gamba
Mar Tejada - Clavicèmbal

Lloc: Ermita de l'Alegria
Hora: 21h30
Preu: Entrada Gratuïta

Programa:

Primera part
Marin Marais (1656-1728)
Suite en mi major (Prelude, Allemande, Courante, Sarabande, Gigue,
Pavane selon le goust des anciens compositeurs de luth, Chacone).
Jean Henry d’Anglebert (1628-1691)
Prelude non mesuré
Antoine Forqueray (1672-1745)
Peces en sol menor (La Marella, Sarabande «La D’Aubonne», La
Bournonville)

Segona part
Georg Friedrich Händel (1685- 1759)
Suite en sol menor HWV 432 (Ouverture, Allegro, Sarabande, Gigue,
Passacaille)
Johann Schenk (1660 - ca. 1712)
Capriccio i fuga en re major
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Sonata per a clave i viola da gamba en re major, BWV 1028 (Adagio,
Allegro, Andante, Allegro).


PERE ROS
Amb una dilatada experiència com a solista de viola da gamba, instrument noble durant tres segles, Pere Ros conrea un riquíssim repertori amb l'ajuda d'uns instruments esdevinguts joies amb el pas del temps, d'unes fonts històriques inesgotables i d'un notable bagatge tècnic, basat en la intuïció i l'estudi.
Després de fer els seus estudis a l'Escolania de Montserrat, al Conservatori municipal de Barcelona i a la Schola Cantorum de Basilea (Suïssa), i d'una llarga estada a Suïssa i Alemanya, exercint-hi com a concertista i com a docent (Musikhochschule de Karlsruhe i Conservatori d'Hamburg), és actualment professor del Real Conservatorio superior de música de Madrid. És membre fundador del quintet de violes Banchetto musicale i acompanyant de nombrosos músics arreu d'Europa.
Els seus recitals l'han dut a bona part d'Europa i a l'Amèrica llatina: Festival Oude Muziek, Utrecht, Festival internacional de música antiga de Barcelona, Música antigua de Úbeda y Baeza i Festival Internacional de Música y Danza de Granada, així com en sales d'Espanya, França, Holanda, Alemanya, Dinamarca, Suïssa, Àustria, Itàlia, Estònia i Uruguai. Ha impartit cursets a Espanya i a l'estranger: Daroca, Mijas i Gijón (Espanya), Evora (Portugal), Belluno i Urbino (Itàlia), Dole i Ornans (França), Niederaltaich (Alemanya) i Viena (Àustria).
Tant aviat en la seva discografia com a solista i com a membre del quintet de violes Banchetto musicale (Melisma / Wiesbaden; Arsis / Osca) com en les seves col.laboracions d'acompanyant, algunes d'elles editades per EMI, Claves o bé Archiv-Produktion (amb Victoria de los Ángeles, Teresa Berganza, Kurt Widmer, Hans-Martin Linde, Christopher Hogwood, Conrad Steinmann, Wieland Kuijken entre molts d'altres), ha palesat una notable activitat.
Ha estat membre dels jurats de l'Internationales Bach-Abel-Wettbewerb für Viola da Gamba de Köthen (Alemanya, 1997 - 2009), i del Concurs de música de cambra Montserrat Alavedra a Terrassa (1996 i 1998).


MAR TEJADAS
Comença els seus estudis musicals amb el seu pare Fidel Tejadas, organista de San Lermes en Burgos, on molt aviat treballa com a organista titular.
Després d'acabar els estudis de piano amb Miguel Castañera, es trasllada a Madrid per tal d'estudiar orgue amb Anselmo Serna i clave amb Tony Millan, obtenint el 1991 el premi de
fí de carrera en l'especialitat d'orgue al Real conservatorio superior de música de Madrid. El 1992 amplia els estudis d'orgue amb el professor Hubert Meister, a Weilheim (Alemanya).
Ha col.laborat amb nombroses orquestres, entre les que destaquen: ORTVE, Orquesta Nacional de España, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquesta Nacional Siria, Orquesta barroca de Sevilla i l'orquestra barroca de la Universitat de Salamanca, així com amb grups especialitzats en música antiga com ara són: Scordattura, Música antigua de El Escorial, Ars Taki i Camerata Iberia. Amb ells ha realitzat diversos enregistraments discogràfics (Alma Musik) y radiofònics (RNE). Actualment és professora de clave al conservatori professional Arturo Soria de Madrid i forma part del grup Xàcara.