TASTO SOLO

« Meyster ob allen Meystern »*
Conrad Paumann i l’escola alemanya de teclats del s. XV.
El “Mestre de tots els mestres”, Conrad Paumann, va ser el representant més destacat de l’escola alemanya de teclats del segle XV. Els còdexs Buxheimer i Lochamer són testimonis de l’activitat musical que es va desenvolupar al voltant seu. Tasto Solo
explora un ampli ventall de possibilitats d’execució i dóna nova vida al
repertori: des de suggeridores combinacions instrumentals fins a les més fantasioses i
refinades tècniques d'improvisació històriques.
(*)Primer premi del Concurs Internacional de Música Antiga del Festival d'Anvers 2006 (Bèlgica).

« Meyster ob allen Meystern »* Conrad Paumann y la escuela alemana de teclados del s. XV El “Maestro de todos los maestros” Conrad Paumann, fue el representante más destacado de la escuela alemana de tecla del siglo XV. Los códices Buxheimer y Lochamer son testigos de la actividad musical que se desarrolló en torno a su figura. Tasto Solo explora un amplio abanico de posibiliades de ejecución y da nueva vida al repertorio: desde sugestivas combinaciones instrumentales hasta las más fantasiosas y refinadas técnicas de improvisación histórica.
(*)Primer premio del Concurso Internacional de Música Antigua del Festival de Amberes 2006 (Bèlgica).

.: Dissabte 24 de maig
Lloc: Ermita de l’Alegria
Hora: 21h30

TASTOSOLO Meyster oballen Meystern.
Tabulatures anònimesdels manuscritsBuxheimer i Lochamer(1440-1470).

Primera part:

Des meyen zit die fört daher
[Bux – Loch]
Wach auf mein hort [Loch – Bux]
Des klaffers neiden [Loch]
O werder trost, Min Liebste zart
[Bux]
Praeambulum super F [Loch]
Con lagreme [Loch – Bux]
Redeuntes in C [Bux]
En avois [Loch]

Segona part:

Praeambulum super La [Bux]
Falla con misuras [Pg]
Stüblin [Bux – Loch]
Indescort [Bux]
Wilhelmus Legrant [Loch]
Ellend und Jamer [Bux]
Ellend du hast [Loch]
Redeuntes super Re [Bux]
Mit ganczem Willen wünsch ich
dir [Loch]

Fonts:
Bux: Buxheimer Orgelbuch
[Munich, Bayerische
Staatsbibliothek, CIM 352b];
Loch: Lochamer Liederbuch
[Berlin, Staatsbibliothek Ms.
40613]; Pg: Manoscritto di
Perugia [Biblioteca Comunale
Augusta, Ms. 431]

Ref.: www.musiepoca.com(...)

JOSÉ MIGUEL MORENO

S’ha especialitzat en la interpretació històrica i posseeix un repertori molt ample (des del s.XVI fins a començaments del s.XX), que interpreta amb instruments d’època: viola de mà, guitarra renaixentista i barroca, llaüt renaixentista i barroc, tiorba i guitarra clàssico-romàntica. En aquest àmbit, José Miguel Moreno és unanimement reconegut com un dels més grans especialistes de l’actualitat.
Col•laborà regularment amb Teresa Berganza i amb el grup Hespèrion XX, dirigit per Jordi Savall. És fundador dels conjunts La Romanesca i Orphenica Lyra, dedicats ambdós a la interpretació de la música renaixentista i barroca espanyola i europea. Des de 1992 enregistra en exclussiva pel segell Glossa, del qual és cofundador i director artístic.

Se ha especializado en la interpretación histórica y posee un repertorio muy amplio (desde el S.XVI hasta principios del S.XX) que interpreta con instrumentos de época: vihuela, guitarra renacentista y barroca, laúd renacentista y barroco, tiorba y guitarra clásico-romántica. En este campo, José Miguel Moreno es unánimemente reconocido como uno de los mayores especialistas de la actualidad.
Colaboró regularmente con Teresa Berganza y con el grupo Hespèrion XX, dirigido por Jordi Savall. Es fundador de los conjuntos La Romanesca y Orphénica Lyra, dedicados ambos a la interpretación de la música renacentista y barroca española y europea. Desde 1992 graba en exclusiva para GLOSSA, sello del que es cofundador y director artístico.

.: Diumenge 25 de maig
Lloc: Ermita de l’Alegria
Hora: 19h00

Primera part (guitarra barroca):

Francisco Guerau
(ca. 1649 - ca. 1717 )
Marionas
Canarios
Antonio Martín y Coll
(S. XVII - XVIII )
Canarios
Gaspar Sanz (1640 - ca. 1710)
Españoletas
Pavana al ayre español
Rujero y Paradetas
Folías
Lantururú
Canción
La esfachata de Nápoles
La miñona de Cataluña
Canarios

Segona part (llaüt barroc):

Sylvius Leopold Weiss
(1686-1750)
Prelude (sol menor)
Ciaconne (sol menor)
Fantasie (do menor)
Ciacona (mi bemoll major)
Johann Sebastian Bach
(1685 - 1750)
Ciaccona en re menor,
BWV 1004

Ref.: http://www.glossamusic.com(...)

EL CORTESANO

“Para qu’es dama tanto quereros”, Libro de música de vihuela de Diego Pisador (Salamanca, 1552)
Diego Pisador no era un músic professional, sinó un membre de la classe mitjana alta de Castella, i va trigar més de quinze anys a publicar el seu llibre de música. El contingut del llibre de Pisador ofereix una veritable obsessió per la intabulació de música vocal. Serveixin d’exemple les vuit misses completes de Josquin Desprez que hi consten, però hi ha, a més, sonets, villanesques, romanços, villancets i algun madrigal.

“Para qu’es dama tanto quereros”, Libro de música de vihuela de Diego Pisador (Salamanca, 1552)
Diego Pisador no fue un músico profesional, sino que era un miembro de la clase media alta de Castilla, y tardó más de quince años en publicar su libro de música. El contenido del libro de Pisador muestra una auténtica obsesión por la intabulación de obras vocales. Sirvan de ejemplo las ocho misas completas de Josquin Desprez que incluye, pero además, añade sonetos, villanescas, romances, villancicos y algún que otro madrigal.


.: Dissabte 31 de maig
Lloc: Ermita de l’Alegria
Hora: 21h30

Fantasía del quarto tono
Guarte, guarte, el Rey don
Sancho
Si la noche haze escura
Y con que la lavaré
Fantasía
Quien tuviesse tal poder
Aquellas sierras madre
Lagrime mesti
A quand´a quan d’haveva
Para qu’es dama tanto quereros
Fantasía
Gentil caballero dadme ora
un beso
Mal ferida va la Garça
Si me llaman a mí llaman
O bene mio fa famme uno favore
Madona mala vostra
Madona mia fan me von
La mañana de Sant Iuan
Passeávase el rey Moro

Ref.: www.elcortesano.com

ALLA POLACCA

“Si suoni la tromba”
Iwona Lesniowska (soprano), Paulina Kilarska (clavicèmbal i orgue) i Stanislaw Gojny (tiorba, llaüt i guitarra barroca), músics graduats al Conservatori de Colònia van fundar l’ensemble Alla Polacca. Van ampliar els estudis amb Konrad Junghänel, Barbara Schlick i Kai Wessel.
La seva ocupada agenda de concerts els ha portat a tocar en els principals Festivals de música antiga d’Europa i a rebre prestigioses distincions.
Alla Polacca ens ofereix en aquesta ocasió un programa bellíssim i de gran dificultat tècnica que té com a protagonista el maridatge entre la veu i la trompeta barroca.

“Si suoni la tromba”
Iwona Lesniowska (soprano), Paulina Kilarska (clavicémbalo y órgano) y Stanislaw Gojny (tiorba, laúd y guitarra barroca), músicos graduados en el Conservatorio de Colonia, fundaron el Ensemble Alla Polacca. Ampliaron posteriormente sus estudios con Konrad Junghänel, Barbara Schlick y Kai Wessel.
Su apretada agenda concertística les ha llevado a tocar en los principales festivales de música antigua de Europa y a recibir prestigiosas distinciones.
Alla Polacca nos ofrece en esta ocasión un programa bellísimo y de gran dificultad técnica, que tiene como protagonista la complicidad entre la voz y la trompeta barroca.

Ref.: www.allapolacca.com

.: Diumenge 1 de juny
Lloc: Sala Alvéniz
Hora: 19h00

Primera part:

Alessandro Melani (1639 - 1703)
Cantata “La Tromba” (Qual bellici
accenti)
Soprano, trompeta i baix continu
Domenico Scarlatti (1685-1757)
Sonata (Toccata) d – moll K 141 & Sonata
(Gavota) K 64
Harpsichord solo
Giovanni Bonaventura Viviani (1638 - 1692)
Sonata Prima per Trombetta sola e
Organo
Trompeta i baix continu ó “Gravicembalo”
Arcangelo Corelli (1653 - 1713)
Sonata 3 en Do Major (Adagio – Allegro
– Adagio – Allegro- Allegro)
Viola da gamba i tiorba
Antonio Sartorio (1630-1680)
Àries de l’òpera “Giulio Cesare in Egitto”
“Ho un' alma che brilla”
“Ai bellici carmi di tromba guerriera”
Soprano, trompeta i baix continu

Segona part:

Alessandro Scarlatti ( 1660 – 1725)
Arie con Tromba Sola:
“Si suoni la tromba”
“Con voce festiva”
Soprano, trompeta i baix continu.
Domenico Scarlatti
Sonata f-moll K. 466
Clavicèmbal.
Alessandro Scarlatti (1660 – 1725)
Arie con Tromba Sola:
“Mio tesoro per te moro”
“Rompe sprezza“
Soprano, trompeta i baix continu
Francesco Corbetta (1615 – 1681)
Preludium i Ciaconna
Guitarra barroca i viola da gamba
Alessandro Melani
Cantata “All'armi, pensiera”
Soprano, trompeta i baix continu.

Tiana Antica 2008

IX Festival de música Antiga de Tiana
Dissabte 24, diumenge 25, dissabte 31 de maig i diumenge 1 de juny de 2008.

El IX Festival TA ja està en marxa. Ja podeu consultar el programa per anar fent lloc a les vostres agendes.

.: Dissabte 24 de maig
TASTO SOLO
Meyster ob allen Meystern
Lloc: Ermita de l’Alegria
Hora: 21h30

.: Diumenge 25 de maig
JOSÉ MIGUEL MORENO
Guitarra barroca i llaüt barroc
Lloc: Ermita de l’Alegria
Hora: 19h00

.: Dissabte 31 de maig
EL CORTESANO
Para qu´es dama tanto quereros
Diego Pisador. 'Libro de Música de Vihuela', Salamanca (1552).
Lloc: Ermita de l’Alegria
Hora: 21h30

.: Diumenge 1 de juny
ENSEMBLE “ALLA POLACCA”
Si suoni la tromba.
Lloc: Sala Alvéniz
Hora: 19h00

Com sempre, trobareu més informació a www.visigodia.org

Benvinguts

L'onze de setembre de l'any 1996 va néixer Ràdio Tiana Emissora Municipal. Va ser dins aquesta iniciativa radiofònica que Llorenç Blasi i Xavier Domínguez van decidir difondre la música antiga aprofitant la plataforma i l'empenta dels projectes acabats de començar.

Així naixia Visigòdia, un programa que situava la música antiga dins el seu context històric, cultural i social. Durant quatre temporades a Ràdio Tiana i quatre més a Ràdio Ciutat de Badalona, l'espai va anar mostrant la varietat i riquesa de l'anomenada "música antiga", entenent-la com a aquella interpretada amb instruments originals i criteris històrics.

Van viatjar per les ones, músiques des del segle VII fins al XVIII, un recorregut de més de mil anys de creativitat i desenvolupament de la música occidental.

El nostre afany de difusió de la música antiga ens va encoratjar alhora a organitzar concerts on es poguessin viure en directe aquelles obres que s'oferien per ràdio.

Visigòdia va presentar al poble tianenc el primer concert el maig de 1997, amb una extraordinària rebuda. Aquesta resposta ens va empènyer a organitzar-ne un altre, i un altre, i un altre...

L'esforç organitzatiu dels concerts i l'experiència adquirida amb ells, juntament amb el recolzament de l'Ajuntament de Tiana, va fructificar l'any 2000 amb la creació del Festival de Música Antiga de Tiana, que vam anomenar genèricament "Tiana Antica".

En aquests deu anys de concerts ha passat per Tiana un gran nombre d'intèrprets, alguns d'ells de reconegut prestigi mundial i altres, futures promeses que avui dia ja són músics consagrats. Volem creure que el nostre Festival ha contribuït d'alguna manera en el seu èxit professional.